Tradició prêt-à-porter

Rosa Clarà és una lluitadora nata, una ment creativa inquieta que ha aconseguit revolucionar el món de la moda nupcial. Fa 15 anys, va apostar quan ningú més ho feia per teixits i formes inspirats en el prêt-à-porter. I gràcies a ella, les núvies d’aquest país van poder desterrar l’avorriment dels rasos setinats i el polièster, i van començar a triar estils i teixits alternatius. Amb els seus dissenys, una lloa a la feminitat, Clarà ha aconseguit col·larse als altars de mig món. Casar-se sí, però amb estil propi.

Entrevista a la dissenyadora de moda nupcial, Rosa Clarà (publicat al suplement Plaers, del diari AVUI juliol 2009)

**Pots llegir-lo en PDF aquí: rosa clara_1, rosa clara_2, rosa clara_3, rosa clara_4, rosa clara_5 i rosa clara_6

Fotos: Jordi Play

Fotos: Jordi Play

Les maquilladores donen els darrers retocs a les models. Són poc més de les 9 del matí  i al quarter general de Rosa Clarà  tot està a punt per presentar la nova col·lecció  per al 2010. La dissenyadora corre d’un lloc a l’altre atenent la premsa i acabant de controlar que tot estigui en perfecte ordre. Expectació. Aleshores la model Carla Pereira apareix amb un vestit de gasa, vaporós, blanc trencat. Es mou i aquella tela cobra vida pròpia. Fa 15 anys que la catalana Rosa Clarà ha revolucionat el món de la moda nupcial amb les seves propostes de teixits, escots, patrons que beuen del prêt à porter, de les passarel·les de Milà, París i Nova York. Perquè casar-se, sí, pot ser una cosa tradicional però es pot fer de manera moderna i actual. Els seus vestits es venen a més de 1000 punts de tot el món i els porten des de Panamà i Brasil, fins a Aràbia Saudí o París.

A principis de juny, vas inaugurar la Barcelona Bridal Week, que converteix la capital catalana en la seu mundial de la moda nupcial durant una setmana, amb les teves propostes per al 2010. Com és la col·lecció amb què vas desfilar?

S’inspira en els anys 20 i 30, amb formes ajustades i grans volums, faldilles amb molta fantasia que tenen flors en relleu. Els cossos tenen unes tires amples de pedreria. I això que nosaltres fins ara no en fèiem servir, eh? Però aquestes són molt sutils i maques. Les heu de veure! Hem utilitzat sedes, gases vaporoses. Són vestits molt femenins, que afavoreixen molt la figura. Amb escot ‘paraula d’honor’, amb setins de seda, amb cossos sirena, que queden molt sexies; en blanc i alguns tocs en or… A mi hi ha una part de la col·leció que em fascina…


Quina?

Estic segura que encantarà! Són vestits que tenen serrells de seda natural, que s’adapten al cos i que creen siluetes sinuoses, amb molt de moviment. Quan les núvies caminen, és impressionant, preciós. Penso que és una col·lecció de vestits molt maca.

Què  té a veure aquesta col·lecció  amb la primera que vas presentar?

Les ganes de fer alguna cosa diferent, suposo. Jo treballava en una empresa del sector textil i veia el que s’estava fent en aquell moment al sector nupcial. Hi havia unes mancances brutals! Tots els vestits que feien els fabricants eren molt semblants, s’obviava la moda en aquest sector per complet! A més, no hi havia teixits de qualitat, només es feia servir el polièster. Aleshores, el meu soci i jo, acompanyats d’un equip de gent que encara ara ens acompanya, vam voler trencar-hi. Ens vam plantejar fer moda nupcial i vam decidir que contractaríem dissenyadors de primera línia i que utilitzaríem teixits de màxima qualitat, sense importar el preu, que és una cosa que continuem fent avui dia; quan trobem un teixit que ens agrada, no ens importa el que val. El fem servir per a un vestit i au. I així va ser com vam arrencar, fa ja 14 anys.

Casualitat, doncs?

No sé si va ser casualitat. El cert és que vaig notar que faltava alguna cosa, em vaig adonar que hi havia un forat en aquest sector i que el podíem aprofitar. I així va ser. Vam començar sense gaires ambicions al principi; jo acabava de tenir un nen i pensàvem només a muntar una botiga i vendre els nostres vestits, perquè en aquells moments, a Barcelona, no hi havia cap botiga que oferís un producte de qualitat.

Aquella botiga, en poc temps després, es multiplicava i eren moltes botigues repartides per tota la ciutat.

Vam tenir molt bona acollida, els clients van acceptar molt bé el nostre producte perquè era nou i molt diferent. Això era l’any 94-95, que era una època com ara, en què sortíem d’una crisi. I jo sempre dic que les èpoques de crisi són èpoques d’oportunitats.

Vau encertar-la amb la vostra idea de renovar la moda nupcial

Tant que per poc morim d’èxit!

Explica’ns això.

[riu] Sí, sí. Vam anar a la primera fira de Novia España i vam vendre tant que aleshores no teníem diners per posar en marxa tot el que havíem venut!

I com us en vau sortir?

Picant a la porta de bancs i més bancs, buscant ajuts. Ja saps que els bancs són bastant reacis a ajudar al món textil, no? La veritat és que ens va costar molt. Però sempre vam donar la cara, ens vam hipotecar fins a les celles, tots els nostres patrimonis, i… vam aconseguir sortir endavant! Va ser un moment delicat. Haguéssim pogut morir del gran nombre de vendes que vam fer i m’agrada recordar aquest moment.

Què  va agradar tant d’aquella primera col·lecció?

Mira, jo crec que l’èxit d’aquella col·lecció va ser, simplement, que vam proposar coses noves i això ja és –crec- molt important. Vam fer servir teixits que no s’havien vist mai abans en una col·lecció de núvies, com piqués, cotons, sedes que vam anar a buscar arreu del món, perquè vam fer molts viatges abans d’aquella primera col·lecció per poder aconseguir tots aquells teixits.

Eren teixits poc habituals per vestir les núvies?

Fins a aquell moment, sí, perquè  només es feia servir ras setinat i polièster. Molt avorrit. I, clar, vam arribar nosaltres amb teixits alternatius, amb molta més varietat i vam triomfar. Aquella primera col·lecció era molt gran, hi havia prop de 80 vestits, i va ser molt innovadora i trencadora, com som nosaltres. Des d’aquell moment, cada col·lecció que hem tret ha estat diferent. Ens hem anat adaptant a la moda i hem revolucionat aquest sector, sense cap mena de dubtes. Hem fet que moltes empreses es posin les piles, que es posessin a l’alçada de la cultura en moda que tenen les núvies avui en dia.

No ens casem igual ara que fa 15 anys?

Abans les nenes es casaven com la mama volia, molt jovenetes, amb 22 o 23 anys. I el concepte moda ni existia per a elles. Ara la gent es casa a partir dels 30, saben què volen i decideixen elles. A més, es casen com es volen casar-se. I crec que nosaltres hem sabut veure això i estar amb elles en tot aquest procés als darrers 14 anys.

La moda de carrer influencia la moda nupcial?

Tremendament! De fet, cada vegada hi ha més moda en núvia i cada vegada més veus col·leccions anteriors i ja les veus antigues, passades i sobretot en nosaltres, que intentem seguir moltíssim les tendències. No és normal que la moda del prêt-à-porter sigui a l’abast de tothom, que una nena d’un poble perdut d’Espanya pugui anar a un Zara o a un Mango i trobar una prenda molt moda i que el dia que es casi hagi d’anar a una botiga antiga, passada de moda, rància, i portar un vestit que no té res a veure amb ella. Crec que aquest és l’èxit d’aquesta casa: que oferim una opció a aquestes noies.

Com ha de ser un vestit de núvia?

Doncs depèn de com sigui la núvia. L’ideal és trobar el vestit que la faci feliç i que amb ell pugui trepitjar fort aquell dia. Nosaltres proposem molts estils dintre d’una botiga: des de la col·lecció Rosa Clarà fins a la Two, la segona línia, més econòmica, o la de dissenyadors com Karl Lagerfeld, Christian Lacroix o Jesús del Pozo. Realment, una dona que vingui a la nostra botiga pot trobar estils que no tinguin res a veure uns amb els altres. És una mica la nostra riquesa: vestits de primera categoria amb dissenyadors que es complementen, amb propostes molt diferents. A mi, personalment, m‘agraden les núvies molt senzilles, sense adorns superflus, amb qualitat de teixit -això és bàsic- i amb un bon patró de vestit.

Un altre dels canvis que vau introduir al sector nupcial va ser l’experiència de compra. Les núvies ja no anaven a la botiga, escollien un model i se l’emportaven a casa.

No, no, que va! Funcionem de manera molt diferent. Des de la gestió, que no tenim stocks a les botigues, fins al que ées purament el servei, l’atenció a la dona a la botiga, suposa una experiència molt diferent. Intentem que tot estigui cuidat fins a l’últim detall, que les persones que atenen estiguin formades i preparades. I que, sobretot, facin sentir la núvia una mica princeseta. Qualsevol dona que arriba a la nostra botiga ho fa amb una il·lusió especial i sempre dic que tenim la sort de vestir la dona en un moment molt molt únic de la seva vida. Diria que aquell és si no el vestit més important, sí que

és un dels més importants i recordats

Hi ha un ‘clàssic’ Rosa Clarà?

Hi ha models que marquen i vestits que marquen, com ara el de derminats casaments, com el de la Paula Echevarría. La vam vestir nosaltres i encara ara ens continuen demanant aquell vestit. Si ens el demanen, el fem. Però no tenim cap vestit que fem any rere any, canviem bastant.

A més de Paula Echevarría, a quines altres dones has vestit?

Ui, a moltes! Des de la filla del president mexicà Fox, fins a la Paulina Rubio, l’Esther Cañadas, la Montse Martí, la Carolina López, que es va casar fa poc. I també a la Carme Chacón, que va ser per a nosaltres un casament molt especial.

En què  t’inspires a l’hora de crear les teves col·leccions?

Qualsevol cosa et pot servir d’inspiració. Des d’una samarreta que veus pel carrer fins a un escot, o un teixit meravellós que et dóna idees per fer un vestit. De fet, tot el que veus se’t va quedant al cap: una pel·lícula, una revista, una ciutat… De tot arreu vas captant idees que després recuperes per dibuixar les col·leccions.

Què  és el que més t’agrada de la teva feina?

Feina n’hi ha molta i m’agrada tota molt. Acostumo a arribar al despatx abans de les nou i rarament surto abans de les nou de la nit. Són moltes que hi destino, tot i que tinc la sort de dedicar-me a un tema que és preciós i molt variat al mateix temps. Hi ha una faceta empresarial molt important, perquè en aquest moment estem obrint botigues arreu del món; estem en un moment d’expansió espectacular i que tot rutlli requereix una feina empresarial evident. I després hi ha una faceta més creativa, que potser és la més maca. Intento combinar-me les dues a base de moltes hores i de molt d’esforç.

On hi ha botigues Rosa Clarà?

Estem creixent de tal manera que m’he de concentrar per saber on estem! A Espanya en tenim actualment 54 i estem a més de mil punts de venda d’arreu del món. Ara obrim una botiga a Aràbia Saudí, una altra a Sao Paulo, al Brasil. I una altra a París, a Saint Honoré, de 600 metres quadrats, que és una passada!

Afortunada tu! És el somni de tot dissenyador, obrir una boutique a París.

Acabem d’inaugurar també a Panamà i a Amberes. I tenim en marxa projectes a països com Costa rica.

Les núvies es vesteixen igual a Panamà, a Aràbia Saudí i a Catalunya? Sembla sorprenent…

Les de Panamà vesteixen molt similar a les catalanes. És un país molt internacional que està en plena construcció i expansió. Tenen un gust molt hispà i valoren molt la nostra moda i els nostres teixits. Als països àrabs obrim en tres anys set botigues al Golf Pèrsic, més les d’Aràbia Saudí i estem en converses amb Egipte. Què passarà allà? No ho sé. Tinc els meus dubtes. Els estudis de mercat que hem fet diuen que a Aràbia Saudí, els homes i les dones es casen per separat i que l’únic home que entra a la sala de la núvia és el futur marit. Com que és l’únic home que les veu, elles van totalment europees, amb vestits blancs similars als que es porten aquí. Ja veurem què passa. Potser els troben massa senzills per als seus gustos; això ho tenim previst i tenim un departament per poder brodar perles o swarovskis. D’aquí a un any us n’explico l’experiència!

Diuen que cap cop més la gent jove decideix no casar-se i anar a viure junts. Una tendència que pocs favors fa a la moda nupcial…

Vols dir que no es casen? Sí que s’acaben casant, sí, els joves! I tant!

Primer es viu en parella, però arriba un punt que les parelles joves, quan estan al voltant dels 30, s’acaben casant, abans que vinguin els fills. I espero que continuïn fent-ho així, és clar!

I tu quants anys tens? Ara ja et començaria a tocar, eh? [riu]

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s