I ♥ Japan

La gastronomia, els manga, la moda, el cinema, la literatura, des de la dècada dels 90 el Japó exporta la seva cultura i als catalans, ens encanta.

(reportatge publicat a la revista Plaers, del diari Avui)

Fotos: Jordi Play

Els nens venen de París i les darreres tendències en moda, en literatura, en cinema i en gastronomia, del Japó. El país del sol ixent ens fascina, i de tal manera que d’un temps ençà han proliferat escoles d’idiomes que ensenyen kanji; els tallers d’ikebana; els cursos per aprendre a fer sushi; mil i un restaurants per delectar-nos amb la saborosa gastronomia nipona; films i novel·les d’autors japonesos que es converteixen en autèntics èxits. I això per no parlar dels cool-hunters que busquen a Tòquio noves inspiracions i dels manga.

El Japó ha aconseguit reiventar-se. Durant molt de temps, va exportar una imatge de país invasor i bèl·lic, que després va transformar en la d’una economia capdavantera en tecnologia; era el país de tots els gadgets imaginables i Tòquio, la capital dels negocis. Des de la dècada dels 90, el que ven és la seva cultura mil·lenària, repleta de personatges fascinants, com ara els samurais i les geishes; els seus paisatges bucòlics i el seu esperit tranquil i sobri, que s’esmunyen als seus films i a la seva literatura. Al seu art. És el que s’anomena ‘cool diplomacy’. I en aquesta fascinació per l’Orient molt hi ha tingut a veure el manga i la gastronomia. Per a molts, ha estat per al Japó el mateix que Hollywood o el rock’n’roll pels Estats Units; han exportat la imatge del Japó ‘que mola’ i ara tot el món comença a mirar el Japó i a imitar-lo.

“Culet, culet!”

Els manga i l’anime són per a les generacions més joves segurament el motiu pel qual han començat a mirar cap Orient. Per a la Verònica Calafell i al Marc Bernabé, traductors del japonès al català de títols com ara Shinchan o Kororo, bona part de culpa de la niponmania actual la té el Son Goku. El 15 de febrer de 1990 milers de catalans van mirar el primer episodi de Bola de Drac, que obria la porta a un nou gènere, el manga. “Buscàvem un producte pels adolescentes i els adults joves i en aquell moment no hi havia sèries d’animació per a aquest públic al mercat europeu, de manera que vam anar al Japó”, explica en Jorsi Serra, responsable de programes de TV3. Al Goku liva va seguir el gat Doraimon; la nena robot Arale i el doctor Slump; Ranma 1/2; els caballers del Zodíac i així una llarga llista fins a arribar al nen de cinc anys més famós de tots els temps, l’entremaliat Shin Chan.

“Vam detectar un boom espectacular del manga a partir de l’any 2001, amb l’aparició del Shin Chan”, explica Vero Calafell, al capdavant ,junt amb el Marc Bernabé, de l’empresa Daruma.es, especialitzada en traducció de manga, anime i videojocs del japonès al català. “Des d’aleshores, la producció manga ha crescut espectacularment”, afegeix. De fet, entre el 2001 i el 2008, ho ha fet en un 700%, segons xifres elaborades per Daruma.es. “Si abans sortien 10 volums publicats de còmic manga al mes, al 2008 en sortien 70”, assenyala en Marc Bernabé, que va aprofitar aquesta dèria pel manga per crear un sistema d’aprenentatge del japonès, l’únic que existeix de moment en català.

“El manga està en clar auge a Occident i en part per això molta gent s’ha decidit a estudiar japonès. En tot el món s’ha detectat que el creixement de manga i d’estudiants de l’idioma van en paral·lel. Els dibuixos influeixen directament en la motivació dels alumnes, per això vaig intentar aprofitar-lo com a eina d’ensenyament”. Va ser així com aquest traductor va escriure “Japonès en vinyetes”, un manual per aprende la llengua que ha tingut molt d’èxit i ja s’ha traduït en set idiomes.

Que hi ha molta més gent que aprèn japonès és fàcilment constatable: han obert noves acadèmies dedicades a l’ensenyament d’aquesta llengua, altres l’oferten des de fa alguns anys; a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat de Bellaterra des de fa una dècada cobreixen les 35 places que oferten per a alumnes que volen estudiar japonès, i el mateix succeeix a l’Escola Oficial d’Idiomes. “Bona part dels que entren a la facultat són joves que han crescut consumint manga i anime i això fa que molts arribin fins i tot amb nocions de japonès. L’interès per les animacions fa que se sentin atrets per la llengua –considera Albert Nolla, professor de traducció a la UAB i traductor d’autors com Haruki Murakami-. A més, des de fa uns sis anys hi ha una segona llicenciatura en Àsia Oriental, en què uns 25 alumnes cada any escullen aprendre japonès. En aquest cas, els motius tenen més a veure amb els negocis”.

Tòquio blues

El cinema i la literatura també han contribuït a crear una imatge cool del Japó. Des de fa alguns anys, ens arriben títols nipons que s’han convertit en veritables icones del cel·luloide, i que fins i tot Occident ha copiat amb cert èxit. Només cal pensar en el degoteig de pel·lícules de terror que ens arriben cada temporada, com The Ring, The Eye, La Maldición, o Darkwater i els remakes que n’ha fet Hollywood. Festivals com de cinema fantàstic de Sitges o l’Asiàtic de Barcelona, el BAFF, també han contribuït a popularitzar el cinema nipó, juntament amb títols com Mapa de los sonidos de Tokyo, de la catalana Isabel Coixet, on es mostrava amb cert romanticisme alguns aspectes de la cultura d’aquest país; o Zatoichi o Dolls, dues cintes que van tenir cert èxit a les sales catalanes, del director Takeshi Kitano, i que contribuien a difondre una imatge molt lírica.

En l’àmbit de la literatura, Haruki Murakami s’ha convertit en supervendes al nostre país i ha impulsat el consum de novel·la nipona. “Fa cinc o sis anys no passava d’arribar a una llibreria i trobar-te entre els més venuts un autor japonès –recorda Albert Nolla-. Això ho ha aconseguit el Murakami, sens dubte”. Només cal pensar en una dada: als darrers 10 anys, s’han traduït al voltant d’uns 24 títols al català, dels quals uns vuit són d’aquest autor. I aquest èxit ha fet que les editorials hagin anat a buscar nous títols per aprofitar aquesta mena d’onada”. També és cert que abans no hi havia pràcticament res traduït al català, ni tan sols els premi Nobel com Kenzaburo Oé o Yasunari Kawabata. Però, què fa que en Murakami hagi tingut tant d’èxit entre els lectors catalans? Potser que en Murakami combina aspectes de la cultura occidental i oriental per fer la seva obra més propera.

Itadakimasu

Yakisoba, tempura, sushi, sashimi, yakitori. Des de fa alguns anys, els restaurants japonesos proliferen a Catalunya. Ens encanta aquesta cuina tradicional mil·lenària, que mima el producte i el comensal.“Potser en part el que ens atreu és que és una cuina molt saludable, on destaca molt l’ingredient –opina Roger Ortuño, de Comerjapones.com-. La gastronomia occidental es caracteritza per barrejar ingredients i sabors, mentre que la japonesa destaca cada un dels ingredients, de manera que pots reconèixer de què està fet cada plat. A més, ofereix molt de terreny per explorar i descobrir. Quan la tastes, de seguida t’enganxes”, assegura aquest fan del menjar japonès que fa. I no és tan sols la cuina, sinó en bona mida tot el ritual el que ens fascina: la llum tènue del restaurants, l’ambient sobri i tranquil, íntim, la presentació delicada i elegant dels plats. Menjar japonès és una veritable delícia pels cinc sentits.

“S’ha produït un boom de la cuina japonesa –opina en Pere Roig, cap de sala del restaurant Nagomi, del grup Yamashita, al que pertany el Yamadori, un dels més antics i reputats de la ciutat -. Molta més gent ve ara a menjar als nostres restaurants. Potser abans no es coneixia prou aquesta cuina, tenia fama d’elitista i hi havia poca oferta de restauració. Ara, en canvi, hi ha moltíssims restaurants japonesos, s’han abaixat els preus i la gent comença a tenir més cultura gastronòmica. Fa 30 anys no se sortia del sushi i del sashimi, i avui dia és estrany que entri un client al restaurant i no sàpiga almenys dir sis o set plats diferents de la carta”.

Aixó sí: dels aproximadament 200 restaurants japonesos que hi ha a Barcelona, prop del 90% són falsos. “Des de les Olimpiades, molts restaurants xinesos es van transformar en japonesos –apunta en Roger Ortuño-, perquè es van adonar eren més rentables. Van veure que la gent començava a menjar sushi i que estava disposada a pagar més. Això va ajudar a popularitzar i a donar més visibilitat aquesta cuina, però també ha perjudicat –opina en Roger -, perquè la qualitat no és la mateixa, ni tampoc la sensibilitat, ni els ingredients, ni la manera de cuinar-los”. Sayonara

Biblioteca Japonesa

Tal és la dèria dels catalans pel japonès que des del 1992 a Barcelona hi ha una bioblioteca japonesa. Al darrera hi ha el grup Yamashita, i també professors catalans que imparteixen japonès. Allà hi ha milers de llibres de tot tipus en japonès. Se’n poden agafar, només cal ser soci de la biblioteca. “Darrerament –explica en Taichi Nakagawa, encarregat del centre- hi ha molts catalans que venen; la majoria agafen llibres infantils per a aprendre japonès”.

Per saber més:

http://www.lazul.com/bjb/ Web de la biblioteca japonesa de Barcelona.

Anuncios

2 Respuestas a “I ♥ Japan

  1. Hola, Cristina,

    Llegint el post he pensat que valia la pena comentar que, si voleu llegir Kawabata en català, Viena Edicions ha publicat la Casa de les belles adormides i País de Neu. Els dos s’inclouen a la col·lecció El Cercle de Viena, que justament té la idea de traduir al català clàssics moderns que, o bé són inèdits en la nostra llengua, o bé són molt dificils de trobar.

    Ben cordialment.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s