Instruments que semblen de mentida

Ahir al diari Público, vaig publicar una contra sobre l’ukelele, aquest instrument petit, que sembla un guitarró, i que tant de moda s’ha posat entre molts músics, com ara els Manel, els Beirut, Quimi Portet o els mateixos Standstill. Vaig entrevistar en Choan Gálvez, que regenta l’única botiga online de venda d’ukeleles a Espanya.

Si el vols llegir en PDF, fes-ho aquí: ukelele

Ukelele. Fotografia: MºÁngeles Torres

Ukelele. Fotografia: MºÁngeles Torres

Divertit, naïf i capaç d’encomanar bon rotllo. L’ukelele, l’instrument que va arribar de Hawai, està de moda. Al nostre país, cada cop més grups l’incorporen a les seves melodies.

És seguramente una de les escenes més famoses de la història del cinema: asseguda a l’ampit de la finestra del seu pis, una bellíssima i encisadora Audrey Hepburn, canta melancòlicament “Moon river”.  Des del pis de dalt, George Peppard (el famós Hannibal, de la sèrie de televisió “L’equip A”) se la mira, embadalit. Ambdós són els protagonistes d’Esmorzar amb diamants (1961), de Blake Edwards. En aquella escena, a més de cantar, Hepburn fa veure que toca un instrument menut, que sembla una guitarreta de joguina, de sons aguts, l’ukelele. No era la primera vegada, però, que sortia al cine; dos anys abans, Marilyn Monroe, n’havia tocat un de més petit a l’hilarant Ningú no és perfecte (1959), de Billy Wilder.

Aquests eren els únics referents que al Choan Gálvez li van venir al cap quan, un bon dia, en va veure un a l’aparador d’una botiga, hi va entrar i se’l va comprar. Hores després… se n’havia enamorat. “Vam passar moltes tardes junts, l’ukelele i jo, al sofà”, recorda Gálvez, rient. “Ara ja gairebé no em recordo de tocar la guitarra. I això que l’he tocat tota la vida. Tot el que m’agrada tocar, ho puc fer amb l’ukelele”.

Després d’hores i hores d’assaig, en Choan va voler comprar-se un de millor. Però va descobrir que ¡no podia! Almenys a Barcelona. Havia de demanar-ne per internet a Estats Units o a Europa. Per això va decidir muntar una botiga online, Ukecosas, l’única que hi ha a Catalunya i a Espanya dedicada a la venda online d’aquest instrument.  Va començar al setembre del 2009 amb 18 instruments per vendre i ara en té prop de 40 models diferents i en stock, uns 250. Des d’ukeleles elèctrics, fins a ukeleles baix o sopranos i tenors, n’hi ha per a tots els gustos i necessitats. I de moment, no li va gens malament a jutjar per les vendes: cada mes, entre 70 i 100 ukeleles surten cap a algun punt de la Península.

Ritmes hawaians

L’ukelele, un instrument que de tant petit sembla gairebé de mentida, és capaç d’arrencar un somriure a qui l’escolta i de comunicar bon rotllo i alegria, de posar un toc divertit i màgic en qualsevol cançó de qualsevol estil.  La seva història ve de lluny. Diu una llegenda que corre per Hawai que quan els portuguesos van arribar a l’ illa després de quatre mesos navegant sense parar, estaven tant contents que van treure la braghuinha, una mini guitarra, i van començar a tocar. Movien tan ràpids els dits pel mànec que als hawaians els van semblar una puça saltarina. I així el van batejar, ‘ukelele’.

“A la illa van adaptar l’instrument a les peculiaritats de la música d’allà, que no era gens armònica, sinó rítmica”, explica Choan Gálvez, ukelelista de cor i de professió, que toca a la banda  “Pequeño Formato”, formada exclusivament per ukeleles. “D’aquest instrument n’hi hagut vàries onades de modes; la primera als anys 20, després a mitjans-finals del 50 i fins als 60, quan va agafar força la guitarra, que es va popularitzar tant que la gent va deixar de tocar altres instruments i es va concentrar a la guitarra. La tercera onada l’estem vivint ara”, comenta.

Des de jazz fins a pop

Tot i que a Europa és bastant popular, que al Japó porta més de 10 anys arrasant i que al Canadà, fins i tot, es fa servir per introduir els nens a la música a les escoles, és ara quan arriba a Catalunya. La culpa la tenen, en bona mida, la gran quantitat de grups que als darrers anys l’han anat incorporat al seu repertori musical, com ara els estadounidencs The Magnetic Fields o els Beirut. I a casa nostra els Manel; o Quimi Portet, qui explica que totes les seves cançons comencen en un ukelele que algú li va regalar. “Els meus amics riuen de com puc composar amb una cosa tan minúscula”, afirma rient aquest músic. “Faig servir també joguines. I els faig servir d’una manera molt infantil perquè per a mi la música és lúdic, irresponsable, inconscient, divertit i sensual. I és el que em fa ser músic”.

“Tot es pot tocar qualsevol estil amb ukelele. Des de Jazz, fins a pop, swing, blues, rock. Es poden fer versions molt curioses”, assegura en Choan Gàlvez, al temps que interpreta New York, New York, de Sinatra. “És que no tenen res de joguines, són instruments en tota regla”, afegeix. Normalment, els ukeleles tenen quatre cordes i “la peculiaritat que tenen és que la quarta és més aguda que la tercera, a diferència de la guitarra, i això és el que els dóna el so reconeixible, que fa que quan el sents, sàpigues ràpidament que és un ukelele”.

—–despieces———–

Choan Gálvez (Zaragoza, 1976) és ukelelista a la banda Pequeño Formato, formada per dos ukeleles i un ukelele baix. Regenta l’única botiga de venda d’ukeleles online a Espanya.

Web de la botiga: www.ukecosas.com

Amb denominació d’origen. Tot i que ara l’ukelele està molt de moda, als Països catalans hi ha un instrument propi semblant,  el guitarró, que acostuma a acompanyar els balls populars.



Anuncios

Una respuesta a “Instruments que semblen de mentida

  1. Pingback: Ukecosas | TagHall·

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s