La saga Ruscalleda. L’ànima de la cuina catalana

Després de vint anys al capdavant del Sant Pau, Carme Ruscalleda emprén un nou projecte gastronòmic: elMoments. Situat en el nou hotel Mandarin Oriental de Barcelona, al capdavant dels fogons hi haurà el seu fill, el jove Raül Balam. Junts, aquest tàndem de xefs, que fa tota una vida que comparteixen receptes i culleres, portaran les delícies de la cuina catalana al cor de la Ciutat Comtal.

(Entrevista publicada al suplement Plaers, del diari AVUI, l’1 de novembre del 2009)

Caminar pel Passeig de Gràcia de Barcelona és fer-ho entre les estrelles de l’alta costura i de l’alta cuina. Gucci, Chanel, Armand Basi, Loewe i tants altres mariden a la perfecció amb les exquisideses del Drolma de Fermí Puig; el Lasarte de Martín Berasategui; el Moo de l’Hotel Omm; i a partir de finals d’any, amb el Moments, el nou projecte gastronòmic de Carme Ruscalleda. Situat dins del nou Mandarin Oriental, el primer d’aquesta cadena internacional d’hotels de luxe a Espanya, al capdavant dels fogons hi haurà el seu fill, el jove xef Raül Balam. I junts, aquest tàndem de xefs, mare i fill, que porten una vida compartint fogons, receptes i culleres, tractaran de portar les delícies de les arrels de la cuina catalana al cor de la ciutat comtal.

Tot i que és l’única dona al món que gaudeix de cinc estrelles Michelin, tres pel seu restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, i dues més per la seva rèplica a Tòquio, Ruscalleda arriba nerviosa i molt il·lusionada a la presentació del seu nou restaurant. Mira inquieta al voltant, amb un somriure enorme, obert i tremendament feliç i confessa amb els ulls brillants que cada dia es lleva com si fos el primer de la seva carrera, amb molta força, i ganes, i també el patiment de ‘sabrem fer-ho?’

M’han passat moltes més coses de les que jo em podia imaginar quan encara portava aquella botiga que vam convertir en un delicatessen. Alla sí que vam somiar de parar taula, una taula que volíem posar a dins de la botiga. Per casualitats de la vida, ens va ser possible comprar un establiment que era al davant i que ja era un restaurant. I allà vam començar a volar. Va ser un somni, que és la nostra vida. I ara ens truquen i ens ofereixen coses.., de vegades estranyes i rocamboleques, que et fan preguntar-te; ‘com és possible?’ I d’altres, tan engrescadores i interessants com el repte de portar els fogons del Moments, a Barcelona.

No estoy en Facebook. ¿Y qué?

¿Se puede vivir en la red sin Facebook, Tuenti, o MySpace? España es el segundo país del mundo en internautas que participan en redes sociales. Sin embargo, cada vez hay más gente que tras un tiempo de permanencia decide cerrar su perfil y desconectarse de estas plataformas o que nunca se ha sentido atraída por ellas. Y no son, precisamente, analfabetos digitales.

Virginia no daba crédito a sus ojos. Un buen día, su bandeja de correo había comenzado a colapsarse con mensajes de amigos suyos que la informaban de que habían montado una campaña online para convencerla, ni más ni menos, de que debía hacerse de Facebook. “Juntos podemos hacer reflexionar a Virginia para que ingrese en la red de marujeo global y nos sorprenda con sus observaciones analógicas. Danos tu apoyo y conseguiremos que se abra un facebook”, rezaba el anuncio de aquella iniciativa. Hasta aquel momento, Virginia se había resistido a los encantos de estas redes. Era una de las pocas personas de su grupo de conocidos que no tenía un perfil en la archiconocida página.

Sílvia Munt: “Tinc aparcada la meva faceta d’actriu de teatre”

Foto: Jordi Play

Sílvia Munt aposta per ‘Una comèdia espanyola’, de Yasmina Reza, en el seu últim treball com a directora.

Aquesta artista, de mirada tendra i clara i un somriure d’aquells que t’abracen, parla amb l’emoció i la il·lusió del primer cop d’Una comèdia espanyola, l’obra que es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya fins al 8/11. Sílvia  Munt torna al Nacional després d’un parèntesi, i ho fa per convertirse en la primera dona que dirigeix un espectacle a la Sala Gran. Apostant fort. Prenent riscos. Perquè a la Sílvia li van els reptes. Res de textos fàcils. Prefereix el cinema d’autor i el teatre de paraula, de personatge. Històries mínimes. Històries personals. Petites grans tragèdies humanes.

(entrevista publicada al suplement QuèFem de La Vanguardia. En català)

Tornes al TNC dirigint Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza. Una comèdia corrent?

És complexa d’explicar, perquè no és una obra tradicional de Reza com Un dios salvaje o Art, dues comèdies trepidants. Aquesta peça parla de la família, de com de perillosa arriba a ser, pels traumes que sovint et comporta. Se situa enmig d’un assaig d’una comèdia i els personatges, que són actors que fan d’actors, van parlant del seu món íntim, de la seva vida i dels secrets d’aquesta professió. És una peça on hi ha dos nivells: la comèdia en si mateixa i, per una altra banda, una obra molt intimista.

¡Entrena tu cerebro!

Esta semana el mensaje de Redes es “¡Entrena tu cerebro, tu mente puede cambiar!”. Cada habilidad aprendida, cada lengua estudiada, cada experiencia vivida reconfigura tu mapa cerebral; y es que el cerebro es un órgano moldeable preparado para un sinfín de actividades. Eduardo Punset viajó a Londres para conversar con Sarah Blakemore, neurocientífica experta en los cambios del cerebro a lo largo de la vida.

Aprender de los robots

Miles de abejas trabajando sin mando construyen una colmena, millones de neuronas comunicándose configuran un cerebro… ¿Qué puede hacer un enjambre de robots? Hoy nos ayudan a investigar sobre los orígenes de la cultura humana; mañana serán imprescindibles para resolver muchos problemas de la industria, de la medicina, o de la investigación espacial. Alan Winfield, especialista en robótica colectiva, recibió a Eduard Punset en su laboratorio de Bristol para hablar de estos temas.

(Programa emitido en el programa REDES, de TVE, el pasado domingo 11 de octubre)